Del 10 al 13 de maig, ambdós inclosos, 11 socis i sòcies i 6 persones voluntàries participen en el Projecte Aire de l’Associació DCA Anoia, a l’Alberg de Cal Pons, de Puig-reig.

El Projecte “Aire” s’emmarca dins el programa general d’activitats de l’entitat i 

és un espai de temps comprès en un cap de setmana llarg durant el qual el cuidador o cuidadora principal de la persona amb DCA podrà dedicar-se a sí mateix/a, a descansar, a realitzar altres tasques o a gaudir del lleure sense haver de preocupar-se d’atendre a la persona dependent.

Alhora, possibilita que les persones usuàries de DCA Anoia tinguin l’oportunitat de gaudir d’un temps fora del seu entorn habitual que els permeti anar reforçant la seva autonomia personal.

És un projecte que pretén millorar la qualitat de vida de tots els membres de la unitat familiar. S’enfoca en la importància de cuidar del benestar tant del cuidador/a com de la persona amb DCA, promovent un equilibri en l’atenció i prevenint l’esgotament del cuidador/a.

Des de DCA Anoia lamentem que ni el Departament de Drets Socials ni la Diputació de Barcelona ofereixin un programa d’aquestes característiques per a les famílies i les persones amb DCA. La Generalitat de Catalunya disposa de la xarxa d’albergs XANASCAT que podrien dedicar-se uns dies a l’any a aquesta finalitat, aquesta proposta la va presentar una delegació de DCA Anoia que es va entrevistar amb el Secretari general d’afers socials i famílies fa un any, sense que a dia d’avui haguem rebut cap resposta. Pel que fa a Diputació de Barcelona, aquest ens organitza el programa Respir adreçat a persones amb discapacitat intel·lectual o a gent gran. DCA Anoia els va fer arribar el seu malestar perquè el programa no contempli la discapacitat cognitiva, la resposta va ser que “malauradament no ens és possible acollir persones amb altres perfils i tampoc reservar places per altres col·lectius”, sense cap altre aclariment.

Cuidar a una persona dependent és una tasca feixuga, i més quan la persona que ho fa la major part del temps és un familiar directe. De vegades, aquests mateixos cuidadors i cuidadores es centren tant en la persona a la que han d’ajudar que acaben deixant de banda temps per a ells mateixos. Una situació que amb el pas del temps pot repercutir en molts sentits.

En aquest sentit, les famílies de DCA Anoia es senten poc recolzades per l’entorn i per les administracions públiques, en especial. Sortosament, les famílies de DCA Anoia han sabut organitzar-se i suplir amb voluntat, temps i esforç les mancances en l’atenció pública que reben els seus familiars. Això no treu que segueixin amb la seva reivindicació d’una assistència pública i de qualitat per a les persones amb dany cerebral adquirit. UNA VIDA SALVADA MEREIX SER VISCUDA AMB DIGNITAT.